La porta verda

M'agraden les portes velles perquè m'imagino les vides i les històries que amaguen a dins. Tenen molt d'encant.

La casa vella

La casa vella
Algunes cases són com un llibre obert ple d'històries fantàstiques. La porta que algun dia devia ser esplèndida i que ara es va desfent com un arbre que perd les fulles. La finestra, de color blau, potser vol expressar l'alegria de la persona que la va pintar. Ara ja no importa qui hi va viure però podem  imaginar que  era algú amb esperit sensible. La porta vermella, la paret groga i la finestra blava,  els colors que ens permeten inventar tots els altres. Potser hi vivia un artista ...

Els càntirs de la iaia

De vegades agafo els càntirs que col·lecciono i en faig un quadre. Barrejo els més moderns amb els antics de la iaia i ja tinc tema.

Barca a Cadaqués

Aquesta barca la vaig fotografiar un dia que no hi havia gens de sol. Em va agradar l'efecte de llum i vaig decidir pintar un quadre encara que em semblava molt difícil donada l'escala cromàtica tan reduïda.

Roselles

Les roselles són unes de les flors més boniques i senzilles que es poden trobar pel camp i al mateix temps les més delicades. Si tinguessin vida més enllà de l'instant en que les culls probablement ja no existirien.

presentació

Tinc algunes estones lliures entre feina i família per dedicar-les a les activitats que més m'agraden. De vegades llegeixo novel·les de base històrica i de vegades pinto. Més o menys en funció del temps disponible.
Les novel·les han de ser força voluminoses perquè m'identifico tant amb la història que voldria que no s'acabés mai.
Per pintar no trio un tema determinat, sinó que ho faig en funció del material que em cau a les mans. Pot ser una foto que veig en una revista, els càntirs que compro en els meus viatges o les flors que fotografio pel camp. I sempre hi poso una mica d'imaginació, encara que no massa.